Tunkara me suena
El jove futbolista de només 16 anys és una de les grans joies de la Masia i està despertant una enorme expectació durant la gira del Barça.
Ho sé. El titular és agosarat i cal agafar-lo amb pinces. Fins i tot pot semblar provocador, no ho nego. Però crec que resumeix perfectament la sensació que vull transmetre amb aquest article: aquella intuïció que tens quan veus un futbolista molt jove i penses que val la pena recordar-li la cara, el nom i fins i tot el DNI perquè està destinat a convertir-se en un jugador important.
Fins a quin punt d'important? Això ja és molt més difícil de predir, perquè hi entren en joc molts factors que no sempre es poden controlar. El que sí que sembla evident és que Ebrima Tunkara Yataberreh té tots els ingredients per convertir-se en una de les grans figures del futur del Barça. I no ho dic amb la boca petita.
Els qui fa temps que el segueixen a les categories inferiors no han fet més que confirmar aquesta sensació. És aquella mirada de qui ha vist molt futbol i sap reconèixer el talent quan el té al davant. No és il·lusionisme; és la màgia dels futbolistes que porten el bon futbol a dins malgrat la seva joventut.
Tunkara només té 16 anys. És el més jove de l'expedició blaugrana a Anglaterra, però la seva projecció genera un consens gairebé unànime. Per als qui encara no el coneixien, només han calgut dos partits de pretemporada per començar a il·lusionar-se.
I aquesta és precisament la paraula: il·lusió.
Una il·lusió semblant a la que despertava Lamine Yamal a la seva edat —sense voler comparar-los, perquè cada futbolista és únic— o la que comença a generar Hamza Abdelkarim amb el seu instint golejador.
La il·lusió no costa diners. Però competeix directament amb ells.
Mentre altres clubs inverteixen autèntiques fortunes per fitxar joves talents, al culer li agrada pensar que les seves grans joies ja són a casa. I això té un valor especial.
A més, Tunkara representa un perfil poc habitual a la Masia: un jugador capaç de combinar una gran qualitat tècnica amb una potència física extraordinària. D'aquells futbolistes que, quan tenen la pilota als peus, fan la sensació que encara amaguen molt més del que ja ensenyen. Un diamant en brut.
Ara bé, calma.
Tunkara encara és un futbolista en formació i no cal carregar-lo amb una pressió innecessària. Encara té aspectes del joc per perfeccionar, però tot apunta que, amb el treball adequat, el seu marge de creixement és enorme.
A més, coneix perfectament el club. Va arribar al Barça l'any 2018, quan només tenia vuit anys, i des d'aleshores ha anat superant totes les etapes del futbol formatiu fins a convertir-se en una de les grans joies de la generació del 2010.
Va néixer a Lamoi (Gàmbia). El seu pare havia emigrat a Catalunya l'any 2007 i, deu anys després, la resta de la família es va reunir amb ell. Els seus primers passos al futbol els va fer al Cerdanyola Mataró —sí, una vegada més, Mataró apareix en el mapa del talent— fins que el Barça va quedar enamorat de les seves condicions i el va incorporar a la Masia.
L'any 2021 es va instal·lar a viure a la residència de la Masia. Un moviment que evidencia la confiança que el club ha dipositat en ell i el seguiment molt proper que se li ha fet durant tota la seva evolució.
Si aquests dies heu gaudit del seu futbol, segurament us haureu fixat en algunes de les seves grans virtuts.
Té una capacitat extraordinària per conduir la pilota, superar rivals i atacar els espais. Arriba amb facilitat a l'àrea, encara que probablement la presa de decisions sigui un dels aspectes que encara haurà de continuar millorant.
Físicament és molt potent per a la seva edat. Té un canvi de ritme espectacular, és capaç de trencar línies amb facilitat, arriba molt bé des de la segona línia —ja ho vam veure amb el gol contra l'Europa— i juga amb una personalitat sorprenent per a un futbolista de només setze anys.
A més, és un jugador molt versàtil. Pot actuar com a interior, mitjapunta, extrem o fins i tot en posicions més endarrerides segons les necessitats de l'equip.
Tunkara també és internacional amb les categories inferiors de la selecció espanyola. Tot i haver nascut a Gàmbia, disposa de la nacionalitat espanyola i ja ha defensat la samarreta de La Roja en diverses categories formatives.
Parlem, en definitiva, d'un futbolista molt complet, descarat, amb experiència competitiva malgrat la seva joventut i amb un sostre que sembla molt alt.
Per això aquest article necessitava un titular una mica atrevit.
Perquè sí, Ebrima Tunkara ens sona. I molt em temo que ens sonarà durant molts anys.
Només cal donar-li el temps i la paciència que necessita.