No podeu ser més cínics!

Falten molt poques hores perquè s’acabi el serial Julián Álvarez, tot i que tot apunta que hi haurà una segona temporada. El jugador, cada vegada més tocat i més sol, ha estat víctima d’una trampa mortal amb la seva elevada clàusula de rescissió i per haver confiat en la paraula dels que ara es consideren les víctimes de tot aquest afer. Diguem-ho clar: no voler vendre un jugador a un club determinat, en aquest cas el Barça, per orgull o per una rebequeria és propi d’un equip petit. I això és el que és l’Atlético de Madrid, un club petit que va dient que no vol vendre Julián al Barça per no reforçar un rival directe per després acabar a més de 20 punts de l’equip blaugrana a la Lliga.

Assumiu-ho d’una vegada, amics matalassers: malgrat tenir plantilles extraordinàries, la vostra lliga no és la del Barça ni la del Real Madrid. I la vostra història us avala. Dit això, crec que us esteu tirant pedres a la vostra pròpia teulada, perquè l’únic que heu aconseguit fins ara amb aquesta actitud malcriada és tenir una plantilla contaminada pel mal ambient i amb la seva principal estrella proclamant al món que vol marxar d’allà. Una propaganda pèssima per a una propietat com Apollo, a qui l’únic que li interessa és treure rendiment econòmic del vostre club. Així que ja veurem quant dura la seva paciència o el conte de l’orgull.

I parlar d’orgull és tornar a visualitzar Gil Marín fent el ridícul en cada intervenció, a l’altura dels penosos tuits del conjunt matalasser de fa unes setmanes, quan es van voler riure del Madrid i del Barça. Ho sento, però el conte de l’ètica, la falta de professionalitat i tota la resta no se’l creu ningú, i encara menys en els temps que corren, quan ha quedat demostrat que aquí ningú no s’està de fer jugades per defensar els seus propis negocis. Vosaltres parleu de pressió i de desestabilitzar? Els mateixos que vau enviar el fill de l’entrenador perquè li mengés el cap a Julián perquè deixés el City fins que el jugador va acabar fart que li escalfessin l’orella? Com vau fitxar Sørloth?

El discurs que el Barça, especialment des del cas Negreira, és el club que ho fa tot malament i l’enemic d’Espanya és tan cansat com pervers. Però és el que passa quan tens a la teva disposició una maquinària propagandística que ni Goebbels. Des de la Meseta fins a la fi del món amplificant un discurs sense aportar proves judicials, mentre cada setmana hem de veure el NO-DO a la televisió del Real Madrid, amb casos molt greus i públics de pressions arbitrals que han estat denunciats pel mateix col·lectiu. No veig, en aquest cas, que els clubs de LaLiga s’hagin unit per denunciar aquest xantatge continuat.

Tot fa pensar que Julián Álvarez no arribarà a Barcelona aquest estiu. Alguns ja parlen del mercat d’hivern, tot i que jo continuo pensant que la intranscendència de l’Atlético no canviarà en qüestió de quatre mesos per molta necessitat que tinguin. Així que, si l’argentí vol jugar al Camp Nou, només hi veig dues opcions viables: trobar un club que es presti a fer de pont entre Madrid i Barcelona, o fer el pas definitiu cap a la rebel·lia i trencar unilateralment el seu contracte, esperant que la justícia ordinària i el Barça salvin la situació. Això sí, el peatge econòmic també serà elevat.

A pocs dies del tancament del mercat, el Barça fa un gir en el seu discurs i intenta autoconvèncer-se que pot aguantar sense problemes sense un ‘9’, després de passar-se mesos assegurant que era el principal objectiu del club. L’Atlético de Madrid ha quedat atrapat en el seu propi ego i es pot acabar quedant amb un jugador que només té al cap marxar d’allà i, a sobre, sense que els arribi cap recanvi de garanties. I Julián, ben o mal aconsellat pel seu representant, sembla haver-se quedat a mig camí de la revolució, amb un infern de quatre mesos al davant en què els mateixos que t’han enfonsat són els que ara diuen públicament que et volen recuperar. Cinisme màxim.