Julián Álvarez ha fet la seva feina: et toca, Barça

El president de l’Atlètic de Madrid, Enrique Cerezo, va dir fa uns dies que Julián López no es vendria. Bon presagi tenint en compte que Julián López és un actor i ja forma part d’un dels habituals lapsus mediàtics del màxim mandatari matalasser. Com us podeu imaginar, al Barça no li preocupa l’intèrpret, sinó Julián Álvarez el futbolista, que l’altre dia des de Dallas va partir la pana amb la seva declaració d’intencions, una de les més bèsties i contundents que un servidor ha vist en el marc d’un Mundial.

El Barça esperava un gest del bo del Julián —just el que no es va atrevir a fer Nico Williams dos anys consecutius— i el davanter argentí es va llançar a la piscina confiant que Laporta i els seus haurien omplert d’aigua —i de diners— la mateixa piscina. I des de lluny l’estampa és la de cada estiu: un Laporta que fa de funambulista al trampolí sabent que el desig del jugador i del club coincideixen, però que prendre’l a l’Atlètic de Madrid li costarà un ull de la cara, i a l’afició l’aparició de centenars de cabells blancs durant aquest estiu.

Podríem debatre si Julián Álvarez és o no la millor opció per a aquest Barça, fins i tot si val la quantitat que se’n demana. Però el gest de Julián Álvarez porta un altre missatge implícit per al club blaugrana: ara no em deixareu amb el cul a l’aire perquè el ridícul seria històric. Amb el gall dindi d’en Florentino fent gala de la seva cartera que és com la butxaca màgica del Doraemon, i un Atlètic que abans regalaria a preu de jubilat el Julián al PSG o a l’Arsenal, el Barça haurà de suar sang per tancar el fitxatge de l’argentí. I més si el director esportiu matalasser, Mateo Alemany, treu les seves artimanyes de regatista de basar turc.

Julián Álvarez ha fet a lo gran el petit gest que li demanava el club blaugrana, i ara el Barça no pot fallar. No ens podem permetre un altre fiasco ara que sembla que els astres comencen a alinear-se. En un club com el Barça no hauria de valer la improvisació, ni els plans B, C o D. Això no són vitamines. Ni Oyarzábal, ni noms exòtics de futbolistes que no han vist jugar ni les seves pròpies famílies. Porteu Julián Álvarez i, de passada, esmeneu el deute que tenim amb un argentí que vam deixar escapar i està sent el màxim golejador del Mundial. Julián Álvarez no és Julián López, ni de bon tros Messi. Però té una cosa que la majoria de jugadors no han demostrat: enormes ganes de vestir de blaugrana i lluir l’escut del Barça. Ja només per això val la pena empassar-nos el culebró de l’estiu.