Gabriel Jesús, més que una tireta

El titular d’aquesta peça és més un desig que una convicció. Si fa uns anys ens haguessin dit que el Barça es reforçaria amb Gabriel Jesús, probablement hauríem tret els petards que encara ens sobraven de les revetlles d’aquest estiu i hauríem convertit el nostre balcó en una discoteca eivissenca. Però no és el cas. I no ho és per dues qüestions molt simples: la primera, perquè hem estat tots invocant no sé quin esperit ancestral perquè alliberessin Julián Álvarez, a qui ja hem vestit diverses vegades amb la samarreta del Barça; i la segona, perquè el futbolista de l’Arsenal arriba a Barcelona amb alguns dubtes sobre quin pot ser el seu rendiment esportiu després de la greu lesió de genoll que va patir el 2025.

Els culers som així: ara tenim la mosca darrere l’orella preguntant-nos com és possible que el campió anglès es vulgui desprendre de Gabriel Jesús a un preu tan baix si el davanter està tan recuperat com diuen. I és que, sens dubte, el preu del davanter brasiler és el que convertiria aquesta operació en una autèntica ganga si al final surt mitjanament bé. Pagar per ell 10 milions per dues temporades és una oportunitat de mercat molt clara, en què l’únic risc que assumeix el Barça és que al final olori més la banqueta que la gespa.

Gabriel Jesús ja és a Barcelona i des de tots els àmbits, inclòs el mateix jugador, ens intenten convèncer que el seu genoll està perfecte. Tutelat per Guardiola i Arteta, el davanter brasiler, que ja va poder recalar al Barça fa una dècada, és ara una mena de pedaç de luxe davant la no contractació del davanter desitjat: Julián Álvarez. El brasiler ve per ser el ‘9’ del Barça en un moment en què brilla un altre brasiler com a ‘9’ reconvertit, que no és altre que el gran capità Raphinha. I, per si no n’hi hagués prou, des del club blaugrana insisteixen a dir-nos que encara no s’ha llençat la tovallola per Julián i que hi haurà un segon assalt al mercat d’hivern. Veurem.

El Gabriel Jesús que va aterrar a Manchester procedent del Palmeiras era un jove prometedor que va demostrar la seva capacitat golejadora en diferents etapes en què va marcar més de 20 gols per temporada amb el City. Als seus 29 anys ha perdut potencial físic, però ha guanyat maduresa, i té una tècnica i una mobilitat innegables per generar espais i buscar-se la vida dins l’àrea, a més de pressionar molt bé, una cosa que ja sabem que és innegociable amb Hansi Flick.

El 2025 va arribar la greu lesió i, amb ella, la pèrdua de pes dins l’Arsenal en benefici d’altres jugadors que Arteta veia per davant seu. El Barça ja havia avisat que estava cuinant un pla B i la veritat és que Deco ha tornat a sorprendre tota la premsa i s’ha tret de la màniga un nom que no figurava en la inacabable llista de jugadors que ens havien dit que serien els ‘9’ d’aquest Barça. Una operació llampec com ho van ser les de Gordon, Adeyemi o Bisiwu, i Gabriel Jesús cap a Barcelona per posar-se en mans del recuperador oficial de l’equip, un Flick que en això ja ha deixat clar que és un autèntic mestre.

Si l’aposta de Deco i de la direcció esportiva surt bé, caldrà reconèixer-los la feina amb tots els honors, ja que és un fitxatge que permet guardar fair play per si al mercat d’hivern es vol tornar a abordar l’operació Julián Álvarez, la peça realment desitjada a Can Barça. Per ara ens hem de posar una tireta perquè la ferida de no haver portat l’argentí no supuri, tot i que el desig de tots els culers és que Gabriel Jesús sigui alguna cosa més que un pedaç i pugui apujar els decibels de la samba en un Camp Nou que l’espera amb ganes de festa.