El dilema Rodri

Quan semblava que res no podia superar el culebrot de l’estiu amb Julián Álvarez i l’operació per prendre-li el davanter argentí a l’Atlètic de Madrid, el mes d’agost ens regala un altre capítol tan prometedor com inquietant. Rodri, que ho tenia tot fet per jugar al Reial Madrid, sembla haver esgotat la paciència amb el club blanc i amb Florentino, i ara està disposat a jugar les seves cartes per acabar... al Barça! Un gir de guió tan inesperat com sospitós, però que ja ha activat la dopamina de més d’un culer.

Anem a pams. De moment, encara ens movem en el terreny de la més pura especulació, en una fase embrionària en què jo no tinc clar si darrere de tot plegat hi ha un objectiu ocult de pressionar el club blanc perquè tanqui l’operació d’una vegada per totes o un desig real del jugador, que potser intueix que al Barça el seu estil encaixaria millor, envoltat de molts dels seus companys de selecció.

Cal anar amb cautela perquè, si realment el fitxatge pel club blanc s’ha frustrat per les seves pretensions econòmiques, no sé si el nostre Barça és precisament el club més indicat per moure’s en aquest terreny. I encara menys tenint en compte la inversió que es vol fer per portar Julián Álvarez.

Així doncs, a l’espera de nous esdeveniments, i donant per fet que a Florentino Pérez mai no li ha agradat abaixar-se els pantalons davant d’un jugador que ja va flirtejar amb el seu rival durant les eleccions i que ha tensat tant la corda que l’ha acabat trencant, analitzarem els pros i els contres d’un possible fitxatge de Rodri pel Barça.

Els avantatges de fitxar Rodri

Lideratge

Si Hansi Flick buscava futbolistes capaços d’exercir lideratge dins l’equip i d’acompanyar-lo en l’anhelada conquesta de la Champions, Rodri n’és, sens dubte, un. Referent de la selecció espanyola, Pilota d’Or i jugador amb personalitat, aportaria no només talent, sinó també experiència en les grans cites.

Qualitat

Rodri encaixaria a la perfecció en l’estil del Barça i, com ja passa amb la selecció, equilibraria el mig del camp i alliberaria futbolistes més creatius i ofensius com Pedri, Dani Olmo o Fermín perquè poguessin fer mal més a prop de l’àrea.

Pressiona bé, té un desplegament físic impressionant i una visió de joc privilegiada que a un equip com el nostre li aniria de meravella.

Veterania

Allò que també veurem com un hàndicap podria ser positiu per a un Barça ple de jugadors joves amb ganes de menjar-se el món. Rodri té 30 anys i durant el Mundial va demostrar amb la selecció que ja havia deixat enrere la lesió.

La seva experiència i veterania sumarien, segur, en un equip que durant els dos últims anys ha pecat d’innocència a l’hora de gestionar i saber tancar determinats partits. El record de la semifinal de la Champions contra l’Inter de Milà continua sent el més dolorós.

Morbo

En un estiu en què el Reial Madrid ha aconseguit convèncer futbolistes que semblaven a prop del Barça, com Bernardo Silva o Cucurella, no estaria gens malament tornar-li la jugada al Madrid milionari de Florentino i prendre-li Rodri just quan el madridisme estava convençut que acabaria vestint de blanc.

A més, el migcampista sí que sembla necessari per equilibrar un conjunt madridista amb molts davanters i un centre del camp una mica més desdibuixat.

Els inconvenients del fitxatge de Rodri

La necessitat

Reforçar la posició de migcentre no sembla ara mateix una prioritat per a un Barça que necessita un davanter centre —i ja veurem què passa amb Ferran Torres— i reforçar l’eix de la defensa amb algun central més.

Marc Bernal, Pedri, Gavi, Casadó, Fermín, els joves del planter i el lesionat De Jong donen al Barça prou entitat en una posició on, a diferència d’altres zones del camp, hi ha recanvis de qualitat garantits.

El preu

Pagar entre 60 i 70 milions d’euros, a més d’una fitxa elevada, per un jugador de 30 anys que no representa una urgència per al club pot ser un caprici excessivament car.

Alguns parlen d’oportunitat de mercat, però no crec que les xifres que es barallen —i encara més tenint en compte que el Madrid no ha volgut apujar l’oferta— siguin les més adequades per parlar d’una autèntica oportunitat, per molt fiable que pugui semblar el fitxatge.

El context

Rodri ve de tenir-ho pràcticament tot fet per jugar al Reial Madrid, un context una mica sospitós per a un futbolista que acabaria aterrant al Barça.

És evident que, si rendeix i ens ajuda a guanyar títols, ningú no recordarà aquest context. Fins i tot es presentarà com una gran plantofada a l’etern rival. Però a mi no m’acaba de convèncer que un jugador passi de voler jugar al Reial Madrid a voler fer-ho al Barça com qui es canvia de calçotets.

També és cert que amb els casos de Bernardo Silva i Cucurella la situació ha estat força semblant, tot i que a la inversa.

I ara arriba el teu moment: creus que Rodri seria un bon fitxatge per al Barça o penses que el club no hauria d’invertir en aquest perfil de futbolista?

Tenim safareig del bo per dies. O potser no...