L’Alexia Putellas jugarà a Londres

L’Alexia Putellas s’abraçarà a l’imperi de la Michele Kang i anunciarà molt aviat que ja té presa la seva decisió d’on continuarà delectant el món amb el seu futbol. Serà a Londres, a les files del London City on tornarà a coincidir amb la seva amiga de l’ànima Jana Fernández, i equip que es prepara per a l’assalt a la Champions. La bona notícia per al barcelonisme —si és que hi ha alguna bona notícia en el fet de no continuar gaudint de l’Alexia a Barcelona— és que la de Mollet del Vallès prioritza aquesta opció que li permet de moment evitar enfrontar-se al club de la seva vida. Sí, almenys de moment. Perquè també va dir al seu dia Jonathan Giráldez que se n’anava als Estats Units per no haver de jugar contra el seu Barça i va acabar de la mà del mateix imperi Kang disputant la final de Champions amb el Lió. Això sí, i per desgràcia seva, contra un Barça que a la segona part els va passar la mà per la cara. L’alumne Romeu superant el mestre.

L’Alexia té 32 anys i després de gairebé tota una vida al Barça i de sortir per la porta gran l’últim any conquerint tots els títols s’ha guanyat de sobres el dret a decidir on anar sense que els culers tinguem pràcticament dret al pataleig. Faltaria més. La dues vegades Pilota d’Or —veurem què passa aquest any— ha rebutjat ofertes de clubs que són a la mateixa lliga europea del Barça i que també procedeixen de Londres, per anar a un equip que lluitarà aquest any per fer història a la Premier League i poder jugar la seva primera Champions. Una cosa per la qual haurà d’esperar, com a mínim, un any.

I això ha pesat molt en l’elecció d’una Alexia que ha descartat a l’últim moment la seva aventura americana per poder continuar competint al màxim nivell en un equip amb reptes esportius exigents que vol construir una plantilla molt potent. Compte perquè un té la sensació que la Putellas no serà l’única exbarcelonista que recalarà a les files del London City aquesta temporada. Molt atents a la Mapi León i potser a una Salma Paralluelo que continua posant suspens a una marxa que sembla més que anunciada.

Vagin preparant-se mentalment per veure més aviat que tard la imatge de l’Alexia vestida amb una altra samarreta, una escena que ja he patit en alguns muntatges i que no aconsegueixo assimilar sense que em vinguin taquicàrdies. Entenc que estar a prop de la seva família era una altra de les prioritats de la Reina en aquesta nova aventura per a la qual li desitgem tota la sort del món. Encara que un té cert gust amarg en la seva lògica i entenedora decisió: la sensació que els diners sí que tornen a ser importants, i que aquesta partida la guanya una milionària que construeix plantilles traient a relluir la seva cartera.

Un cop baix per als romàntics que encara pensen que les seves jugadores preferides es quedaran tota la vida al Barça i que el bon futbol no es compra ni amb tots els diners del món. Per sort l’Alexia ja ha deixat el Barça al més alt i ningú no dubta que, per molta pompositat que li regalin a partir d’ara, el seu cor continuarà estant en una altra ciutat amb un clima i un menjar infinitament millors i que l’espera amb els braços oberts per liderar el Barça del futur després de contentar la senyora Kang i els seus capricis. Molta sort, Reina!