Rodri: Flick ja té líder per al seu Barça

Hansi Flick no és un entrenador a qui agradi donar gaires titulars a les rodes de premsa, però l’any passat ens va deixar dues frases demolidores. A l’inici de curs va dir allò que els egos mataven l’èxit, una sentència que va arribar a temps perquè l’equip reaccionés i conquistés la seva segona Lliga. I després de la doble eliminació —Champions i Copa— davant l’Atlètic de Madrid, el tècnic alemany va assegurar que l’equip necessitava líders a l’estil d’Íñigo Martínez. Bé. Ara Deco li ha regalat a Flick alguna cosa més que un fitxatge: el líder d’un equip que té molt talent jove incontestable.

Sé que hi ha molts culers que no haurien pagat els 70 milions amb les variables que segur que acabarà costant Rodri. Una opinió lícita, però que jo no comparteixo. Aquest any més que mai, també amb les sortides de Lewandowski i Araujo, pesos pesants del vestidor, el Barça anhelava la figura d’un jugador experimentat que sigui capaç d’aportar equilibri, caràcter i lideratge, especialment en els partits més exigents. I en aquest context, l’exjugador del Manchester City és una carta impossible de rebutjar.

Futbolísticament, no descobrirem ara les qualitats d’un migcampista que ha estat elogiat per tots els tècnics que ha tingut, fonamental en els èxits d’Espanya i una Pilota d’Or per qui no pagaries 40 milions per molt optimista que sigui la teva filosofia de vida. Pel rol i la posició que ocupa al camp, a Rodri encara li queden molts bons anys a l’elit, i crec que serà una peça fonamental en l’acompanyament i el creixement de jugadors com Marc Bernal, o de les diferents perles de la Masia que treuen el cap amb desvergonyiment.

Per si no n’hi hagués prou, és una operació amb la qual el Barça dona una bufetada sense mans al Real Madrid, fitxant un jugador que l’equip blanc necessitava com el pa que menja. Un cop sobre la taula futbolístic, però també moral, i que ha caigut molt malament a bona part de la parròquia madridista que somiava veure el madrileny vestit de blanc. I durant uns dies, el van tenir molt a prop. Però aquesta història ha tingut un final feliç per als blaugranes, així que ara toca gaudir d’aquest gran fitxatge i esperar que les lesions el respectin. L’únic temor real que jo tinc amb aquesta operació.

Probablement, Rodri no és el cas del jugador que ha desitjat tota la vida jugar al Barça. Segurament les seves idees fora del terreny de joc són molt distants de les d’una gran majoria de la marea blaugrana, a qui no se’ls acudiria recordar-se del Rei en plena celebració d’un títol. Però el madrileny és una màquina al migcentre, un professional que fins a l’últim segon ha estat entrenant-se amb el City i, sobretot, un líder a qui molts dels jugadors del Barça coneixen a la perfecció de les seves aventures amb La Roja. Es miri com es miri, a mi em sembla un gran fitxatge, i estic convençut que dissiparà els pocs dubtes que quedin en els primers partits amb el club.

I per als que creuen en els senyals, anem amb una última hora: Rodri arriba al Barça al mateix moment que Sergio Busquets torna al club català com a tècnic de suport de Juliano Belletti al Barça Atlètic. Tants anys de comparacions i, al final, tots dos tornen a estar al mateix club, encara que amb missions diferents.

I el millor de tot és que aquest club no és cap altre que el Barça.

Benvingut, Rodri!