Barça masculí

Raphinha: el '9' que volíem, el capità que mereixem

El brasiler no només s'ha convertit en imprescindible amb els seus gols, sino també amb el seu exemple i els seus valors. Llueix l'11', juga de '9' però ara mateix es un 10

Raphinha es el millor capità que pot tenir ara mateix el Barça

Sol passar. Hi ha vegades que ens passem molt de temps buscant alguna cosa fins que ens adonem que allò que tant desitjàvem ho teníem davant dels nostres nassos. És més o menys el que ha passat amb l’anhelada recerca del ‘9’ a Can Barça: mesos jugant als cromos de Panini amb noms d’allò més variats perquè, al final, la realitat —o Hansi Flick— ens demostri que el millor golejador ja el teníem a casa. Es diu Raphinha i, per sort per als culers, no és només el ‘9’ perfecte, sinó també el capità perfecte per a aquest club.

He de reconèixer que el brasiler m’impressiona cada dia més i que, des que Carles Puyol lluïa el braçal de capità, crec que no havíem tingut un representant millor per al nostre club. Ahir, en la important victòria contra l’Aston Villa, va oferir tot un recital del que, per a mi, ha de ser un bon capità: exemplaritat, valors, lideratge i companyonia. Tot en un. Va sortir afligit, tocat, empatitzant amb la tragèdia per la mort de Jesús de Miguel, gairebé no va celebrar els seus gols i, un cop acabat el partit, va posar el drama humà per davant del futbol. Porta l’‘11’, però ahir Raphinha va jugar de ‘9’ i va estar de ‘10’.


El capità també va tenir temps de celebrar amb el seu amic Lamine el rècord golejador d’un jugador de menys de 20 anys i de defensar Cubarsí després d’una entrada terrible que va patir l’enorme central català. Per això va veure una targeta groga. No escatima esforços, la pressió agressiva del Barça no s’entén sense ell i, per si no n’hi hagués prou, marca gols com si hagués estat davanter centre tota la vida, fins i tot pels seus moviments.

Els números de Raphinha aquesta temporada són un autèntic escàndol, a l’altura, per què no, d’una Pilota d’Or. Ja suma 19 gols en 13 partits (15 a la Lliga i 4 a la Champions). Us ho diré d’una altra manera perquè encara tingui més valor: és a només dos gols d’igualar tots els que va marcar la temporada passada (21), tot i que és cert que aleshores es va perdre força partits per lesió. Però aquesta temporada també ha passat per la infermeria. Per això és normal que cada vegada que tenim al davant un nou viatge del Brasil al centre de la Terra —aquest cop toca Singapur— els culers ens posem a tremolar. Lamine Yamal hi posa la màgia, però sense Raphinha aquest Barça és menys Barça.


Els gairebé 60 milions que vam pagar per ell fa quatre anys al Leeds em semblen ara una autèntica ganga. I sí, som molts, entre els quals m’incloc, els que fa uns anys l’hauríem posat sense cap mena de pudor a la llista de transferibles i ens hauríem quedat tan amples. Per sort, ara no cal que vingui ningú amb una màquina del temps per fer-nos pujar els colors per la nostra gosadia de voler vendre el brasiler. El mateix Raphinha ha confessat alguna vegada que ho tenia tot a punt per marxar del Barça, però que Flick el va convèncer. Una altra vegada Flick. El millor gestor que pot tenir ara mateix el nostre Barça. Tant de bo sigui per molts anys més.

Aquests dies, marcats per la tragèdia ferroviària de Toledo i la mort del jugador del Tenerife Jesús de Miguel, venen poques ganes de parlar de futbol. Però, si hem de treure forces per fer-ho —és la nostra feina i la vida continua—, que sigui per parlar de jugadors que són un exemple dins i fora dels terrenys de joc. Ara mateix no hi ha cap davanter millor al mercat, ni tampoc cap capità que entengui millor què necessita aquest club que Raphinha. Sempre posa l’equip per davant d’ell mateix i ajuda cracs com Lamine, els nous fitxatges i els més joves.


En uns temps i uns moments en què tot el que passa al nostre voltant ens fa sentir vulnerables, m’alegra molt tenir un jugador com ell al meu equip. El seu futbol m’enamora, i la seva actitud i els seus valors m’emocionen.

Per molts anys més, Raphi. Sempre al meu equip.