La teranyina de Julián Álvarez atrapa el Barça

El somni de Julián Álvarez de jugar al Barça, que ja és gairebé un sospir, tindrà un final més complex que el d'una d'aquelles telenovel·les que en l'últim capítol ho capgiren tot. La veritat és que un té la sensació que, en aquesta operació de venda per part de l'Atlètic de Madrid, algú acabarà prenent molt mal: sigui perquè t'hauràs de rascar molt la butxaca o per la frustració que pot provocar el desenllaç d'una història que havia de ser un conte de fades i que s'està convertint en un videoclip de Marilyn Manson.

La jugada és molt fàcil de resumir, però molt difícil d'executar: Julián vol vestir la samarreta del Barça i el club blaugrana creu que és el candidat ideal per reforçar la línia ofensiva de l'equip. L'inconvenient, i principal obstacle, és que l'Atlètic de Madrid no està per la feina que l'argentí de 26 anys acabi al Barça, i fa la sensació que abans el vendrien al Getafe per trenta monedes de xocolata com les que porten els Reis d'Orient. Però aquí hi ha un altre hàndicap a tenir en compte: l'Atlètic de Madrid no és només Gil Marín, sinó també el seu nou propietari, el fons nord-americà Apollo Global Management, que el que vol és fer negoci amb el club matalasser i que no entén ni de melangies ni de rebequeries.

L'escalada de tensió ha anat a més durant l'estiu, especialment des que Julián va deixar en calçotets l'Atlètic, inclòs el seu graciós community manager, per proclamar en ple Mundial que volia marxar del Manzanares per anar-se a banyar a la Barceloneta. Vaja, tan fàcil com que el seu somni és fitxar pel Barça, tan difícil com que té una clàusula de 500 milions. Se suposa que hi ha una promesa pel mig per facilitar-li la sortida, tot i que ara mateix a l'Atlètic pateixen una misteriosa amnèsia, que està al mateix nivell de cutreria que l'oferta del Reial Madrid per rebentar l'operació.

L'escenari menys plausible és que Julián Álvarez continuï jugant al Metropolitano i al seu circ particular. No crec que a l'argentí li faci gaire il·lusió defensar els colors del club que considera que l'ha traït. A partir d'aquí hi ha diversos desenllaços oberts, i fer una predicció és complicat. L'Arsenal semblava anar de debò amb una operació que podia ser profitosa per al conjunt madrileny: 100 milions més incloure-hi Viktor Gyökeres, un futbolista pel qual va pagar 64 milions d'euros l'estiu del 2025 i que podria encaixar perfectament en l'estil de joc del Cholo Simeone.

Però en les últimes hores sembla que el club londinenc ha patit un altre enamorament, que no és altre que el del brasiler del Reial Madrid Vinícius, fet que deixaria una mica més d'espai al Barça, que continua seguint amb paciència tots els moviments. També hi ha l'opció del PSG, tot i que en aquest cas veig més factible que sigui el tauró, i no l'aranya, qui acabi jugant a les ordres de Luis Enrique. Les informacions que ens arriben indiquen que part del seu entorn ja ha buscat casa a París. I dins del Barça hi ha una certa divisió entre els partidaris de fer un cop definitiu i apujar l'oferta per endur-se l'argentí, i els que creuen que el club s'ha de plantar i no cometre cap bogeria.

En tot això hi ha dues dates clau. La primera és el 10 d'agost, dia en què l'Atlètic ha citat Julián Álvarez perquè es reincorpori a les ordres de Diego Simeone. I, per als optimistes i cinèfils, també cal marcar el 29 de juliol, quan s'estrena la nova pel·lícula de la saga Spider-Man, Spider-Man: Brand New Day. No em direu que no seria una fantasia que el mateix dia que Tom Holland torni a enfilar-se per les parets, alguns enemics del Barça fessin exactament el mateix perquè l'aranya anunciés al món que el seu uniforme oficial vesteix els colors blaugrana. Sens dubte, una picada mortal, més pròpia d'una taràntula, que, dit sigui de passada, ara mateix sembla més ciència-ficció que no pas el final d'un drama que no pot estar més embolicat.