La Generació Z de Flick apunta alt

17. Com les comunitats autònomes d'Espanya. 17 joies, o si ho preferiu, 17 joves talents que Hansi Flick s'ha endut a l'estada d'Anglaterra per començar a perfilar el Barça del present més immediat i d'un futur que no sembla tan llunyà.

Siguem sincers, o si ho preferiu, realistes: no tots triomfaran vestits de blaugrana. Dit això, el planter del FC Barcelona sembla inesgotable, i entre aquests gairebé vint futbolistes n'hi ha alguns d'escollits que, sens dubte, acabaran sent protagonistes de la història del club. I difícilment podrien tenir un millor pare futbolístic que el tècnic alemany.

Escric aquest article en ple vol cap a Copenhaguen, amb la il·lusió d'un nen que estrena tot allò que li han portat els Reis. Començar una nova temporada té una part de màgia, perquè és tornar a connectar amb el teu equip després d'uns dies orfes d'emocions fortes, Mundial a banda. I això també passa per descobrir com s'adapten els nous fitxatges —de moment tenim Gordon i Adeyemi— i il·lusionar-nos amb la possibilitat que els més joves sedueixin el míster i ens tornin a fer sentir orgullosos del nostre planter. I en els temps que corren, de petrodòlars i clubs estat, això ja no és només il·lusió: és una necessitat.

La salut futbolística del Barça dependrà, en gran part, de molts dels joves que fins dilluns treballaran a St. George's Park, en una estada on l'equip blaugrana s'enfrontarà al Birmingham City i al Preston North End. I, com sempre passa a les pretemporades, en aquest tram del curs el més important no seran els resultats, sinó les sensacions, les prestacions i la personalitat que demostri cadascun d'ells.

Molts van sobrats de talent, això és innegable, i alguns ja saben què és debutar amb el primer equip, però també sabem que per triomfar al Barça cal alguna cosa més. Sobretot, constància i, per què no dir-ho, una mica de sort amb les lesions. Si us refieu del meu instint i del que percebo en Flick, hi ha alguns noms que ja hauríeu de començar a desar al vostre disc dur barcelonista.

Potser el més mediàtic és Hamza Abdelkarim, el davanter centre de referència del Barça Atlètic que va disputar el Mundial i que apareix just en un moment en què el club blaugrana té mancances en aquesta posició. Només té 18 anys, va arribar procedent de l'Al Ahly, club amb el qual aquest any disputarem el Trofeu Joan Gamper, i és tota una referència dins l'àrea. Té instint, una qualitat fora de qualsevol dubte i estic convençut que serà una de les sensacions d'aquesta gira.

I com que el bon futbol no entén de DNI, ara ens fixem en el més jove de tots: Ebrima Tunkara. Només té 16 anys! Els mateixos amb què vam gaudir de les primeres passes —i de les primeres assistències exquisides— de Lamine Yamal.

En el partit davant l'Europa ja va marcar un gol només entrar a la segona part i és d'aquells jugadors que desprenen una aura especial. Nascut a Gàmbia, la seva família va emigrar a Mataró —per si volíeu encara més paral·lelismes amb Lamine— i ja és internacional amb Espanya en categories inferiors. És interior, però també ha jugat d'extrem, i reuneix totes les condicions per formar part del Barça del futur. Per cert, no us deixeu enganyar per la seva edat: té un físic impressionant.

Un altre dels futbolistes que sembla haver enamorat Flick és Brian Fariñas, una de les brúixoles del filial, que només té 20 anys. Aquest estiu ho tenia pràcticament fet amb el Girona però, de moment, el tècnic alemany n'ha frenat la sortida. El seu caràcter, el sentit tàctic i el desplegament físic li permeten jugar tant de migcentre com d'interior, i tot apunta que el seu futur es resoldrà després d'aquesta estada.

També cal afegir el nom d'Álex González, extrem de 19 anys que va arribar al Barça la temporada passada procedent de la Damm i que ha completat un gran any amb el juvenil. Va brillar davant l'Europa amb un gol i una assistència, i destaca pel seu desequilibri, la seva velocitat i la maduresa a l'hora de prendre decisions.

El club també té molta confiança en Ibrahim Diarra, el malià que va arribar al Barça el 2024 però que ha tingut la creu de les lesions importants. El Barça en valora la potència, el desequilibri i la capacitat per atacar els espais, i davant l'Europa també va veure porteria.

Un altre futbolista amb molt futur és Orian Gore, jugador israelià de 17 anys que destaca com a organitzador i que ha ofert un gran rendiment amb el juvenil. Pot jugar de pivot, d'interior o fins i tot de fals extrem. Aquesta temporada jugarà al filial, però és un dels noms marcats en vermell pel club.

A tots ells cal afegir-hi alguns noms ja coneguts per l'afició blaugrana que també poden ser importants per a Flick: Xavi Espart, com a lateral o migcentre; Jofre Torrents, al carril esquerre; Álvaro Cortés, com a central; la qualitat dels cosins Guillermo Fernández i Toni Fernández; o els davanters Shane Kluivert i Óscar Gistau.

També Tommy Marqués podria tornar a fer treball amb el primer equip, mentre que sota pals destaca el nom d'Iker Rodríguez, porter sabadellenc de només 18 anys. Yaako (central) i Jordi Pesquer (lateral esquerre) completen la llista de jugadors del planter convocats per Flick. Són joves, estan preparats i només cal tenir paciència amb ells.

Per això, en un moment en què la frustració està a l'ordre del dia cada vegada que no arriba algun fitxatge, convé ser optimistes i creure que, per què no, el futur del Barça és més a dins del club que no pas a fora. Ara toca gaudir-ne i desitjar veure'ls durant molts anys defensant aquesta samarreta. Serà el senyal que, una vegada més, la Masia del Barça és eterna.