L’odi a la Salma Paralluelo: se’n va per la porta del darrere

Toca un estiu de molta paciència per a l’afició del Barça en general, també per a la de l’equip femení que continua debatent-se entre la celebració d’una temporada perfecta i la marxa de jugadores com l’Alexia Putellas o la Mapi León. Diria que la sortida d’aquestes dues jugadores està més que entesa i acceptada —continuo pensant que la central mereixia un homenatge com el de l’Alexia—, cosa que no passa amb la marxa de l’Ona Batlle, i especialment amb una Salma Paralluelo que s’està emportant la pitjor part de la decepció i frustració d’unes aficionades que temen que s’intenti desmantellar el femení.

Us avanço que no tinc aquesta percepció, i crec que el club anunciarà fitxatges aviat que tornaran a posar una mica de seny a aquest estiu dramàtic després de l’èxtasi a Oslo. Tornant a la Salma, he detectat 5 arguments que són els que estan condemnant la seva sortida. Malgrat el seu emotiu missatge a les xarxes socials la sensació és que l’aragonesa se’n va del Barça… per la porta del darrere.

Un cas especial

Efectivament, el cas de la Salma no és un qualsevol, i això és una cosa que els aficionats del Barça tenen molt present. Va arribar amb 18 anys procedent del Vila-real quan encara es debatia entre dos universos esportius: el futbol i l’atletisme. Al club blaugrana es va convertir en futbolista professional, tutelant la seva transformació i apostant pel seu futur. I això implicava treure el millor de les seves qualitats com a atleta, especialment la seva velocitat, amb les necessitats futbolístiques de l’equip blaugrana l’exigència del qual és màxima. Van apostar per ella quan era jove i, amb 22 anys, continuava tenint molt futur per davant al Barça.

Es va filtrar la seva voluntat econòmica

A la Salma li està pesant molt que es donés a conèixer la quantitat que volia cobrar al Barça, molt propera al que perceben jugadores com l’Aitana Bonmatí o la Patri Guijarro. Una voluntat que molts, entre els quals m’incloc, considerem desorbitada, i més tenint en compte els problemes físics, i també de mentalitat, que ha tingut l’últim any i mig. La Salma no està encara a aquest nivell, ni al d’altres jugadores de la plantilla, i l’aficionat detecta una necessitat econòmica que taca la seva implicació amb el Barça.

Paciència davant el seu baix físic i mental

Precisament paciència és el que va tenir l’staff, especialment en Pere Romeu, un dels seus grans valedors, i el club amb la Salma Paralluelo en un any i mig on l’aragonesa ha estat molt per sota de les seves prestacions. La temporada passada va estar molts mesos sense jugar i, encara que va acabar molt a prop de la seva millor versió, no sembla que les seves exigències econòmiques vagin de la mà del que ha demostrat al camp. Millorar la seva situació, potser sí, però sense tornar-se boig. La Salma encara havia de demostrar que havia tornat a la seva millor versió, i no només pels partits fets contra el Bayern i l’Olympique de Lió a la final d’Oslo.

Un final de temporada que no justifica les seves pretensions

Un altre dels motius que furguen a la ferida del culer és que precisament la Salma Paralluelo pren la decisió d’anar-se’n del Barça quan més recuperada semblava del seu particular túnel negre, una cosa que molts aficionats estaven esperant i per la qual mai no l’havien deixat d’animar. Que ara que pot ser una de les jugadores de present del club i amb pes, prefereixi viure una nova aventura per més cash s’ha rebut per part de molts com una altra bufetada sense mans al suport i confiança condicional que sempre ha tingut al club, i que ara molts consideren que no és recíproca per part d’una jugadora que anteposa els diners a l’escut. En alguns existeix la sensació agra de veure com ara que sembla haver trobat la seva millor versió opta per canviar d’aires, mentre que el club s’ha "xupat" els seus passatges futbolístics més foscos en aquest últim any i mig.

Les marxes de l’Alexia i la Mapi encara dolen

Finalment, la decisió de la Salma cal emmarcar-la en un moment on el club perd jugadores importants del Barça dels últims anys, com l’Alexia Putellas i la Mapi León, per la qual cosa la marxa de jugadores joves que tenien futur al club és vista per part de l’afició com una traïció econòmica en el moment en què el femení del FC Barcelona necessitava més suport emocional de les que hi eren i figuraven entre les escollides per ser el futur del club. Per si no n’hi hagués prou, hi ha cert rum-rum que la jugadora acabarà vestint de blanc en les futures temporades. Una cosa que és només una premonició sense base sòlida, però que enfosqueix encara més un comiat que s’intueix calent i amb una frase recurrent en la majoria de comentaris de persones que se senten dolgudes: tanca la porta en sortir. Segurament, per no entrar-hi mai més.