El Barça continua sent una MÀQUINA TOTAL

Arribem a l’aturada de seleccions i potser és un bon moment per aturar-nos també nosaltres i mirar el Barça femení amb una mica de perspectiva. Perquè entre el soroll del mercat, les sortides doloroses i els dubtes inevitables que genera qualsevol canvi de cicle, potser no hem acabat de valorar prou una evidència: aquest Barça continua sent una màquina. Una màquina total.

Ho és malgrat haver perdut aquest estiu dues futbolistes que semblaven gairebé impossibles de substituir. Alexia Putellas i Mapi León no eren dues jugadores més. Eren dues peces fonamentals del millor Barça de la història, dues referents al vestidor i dues futbolistes que representaven bona part de la identitat de l’equip. Pèrdues a les que també hem d'unir la de l'Ona Batlle, una de les millors laterals del món, i la Salma Paralluelo, ofensiva i polivalent.

Per això era lògic preguntar-se què passaria després. No era alarmisme. Era futbol. Quan marxa tant talent i tanta personalitat de cop, els interrogants són inevitables. La resposta ha trigat molt poc a arribar. I el 7-0 al Real Madrid és probablement la fotografia més bèstia d’aquesta resposta.

El Barça post-Alexia i Mapi ja és aquí

Es podia pensar que aquest Barça necessitaria mesos per construir una nova identitat. Que patiria durant la transició. Que el Real Madrid aprofitaria el moment per acostar-se definitivament. Fins i tot que Europa descobriria un Barça una mica més vulnerable.

De moment, res de tot això.

El més impressionant no és només que el Barça continuï guanyant. És com està guanyant. L’equip manté aquella sensació de poder sotmetre el rival, de generar ocasions constantment i de tenir tantes futbolistes capaces de decidir un partit que resulta dificilíssim defensar-lo. Ha canviat noms, ha perdut llegendes, ha introduït joventut i ha hagut de gestionar lesions importants. Però la màquina continua funcionant. I aquí hi ha una persona a qui cal començar a reconèixer-li molts mèrits: Pere Romeu.

La tercera reinvenció de Pere Romeu

Aquesta és ja la tercera temporada de Pere Romeu al capdavant de l’equip i, d’una manera o altra, cada curs ha hagut de reinventar-lo. No sempre amb les mateixes peces. No sempre en les mateixes circumstàncies. I aquesta temporada, probablement, davant del repte més important de tots: demostrar que el Barça podia continuar sent el Barça després de la sortida de dues de les futbolistes més importants de la seva història recent.

Ho està aconseguint.

I ho està fent sense intentar construir una còpia exacta de l'equip anterior. Aquest Barça va trobant nous lideratges, noves societats i futbolistes que assumeixen responsabilitats que fa només uns mesos no tenien. Aquest és probablement el gran èxit de Romeu: el Barça no viu del record del que era. Està construint el que vol tornar a ser.

Sydney Schertenleib ja no és només futur

Un dels millors exemples és Sydney Schertenleib.

Fa temps que sabíem que la suïssa tenia alguna cosa especial. El que està passant ara és diferent: ja no parlem únicament d'una promesa que algun dia pot convertir-se en una gran futbolista del Barça. Està fent el pas.

Sydney cada vegada intervé més, cada vegada assumeix més responsabilitats i cada vegada sembla més preparada per convertir-se en una peça important de l'equip. Té potència, conducció, arribada, personalitat i una capacitat extraordinària per trencar línies.

I el golàs del 7-0 contra el Madrid és una altra declaració d'intencions. El futur està arribant abans del que pensàvem.

Van Asten, un fitxatge extraordinari

I si parlem de futur, també hem de parlar de Renee van Asten.

El Barça ha trobat una central amb unes condicions magnífiques per créixer dins d'aquest model. Jove, potent, ràpida, valenta amb pilota i amb capacitat per defensar molts metres a l'esquena. La seva arribada guanya encara més valor precisament després de la sortida de Mapi León.

Pretendre trobar una altra Mapi seria absurd. Mapi és Mapi. Però el Barça necessitava començar a construir una nova defensa i Van Asten té les condicions per convertir-se en una futbolista importantíssima durant molts anys.

I encara falta una peça. Laia Aleixandri.

Quan Laia estigui plenament recuperada, Pere Romeu disposarà d'una alternativa més d'enorme nivell per completar una defensa que, sobre el paper, podia ser un dels grans interrogants de la temporada.

I darrere continua havent-hi una mina

Però probablement la millor notícia per entendre la solidesa del projecte no és cap fitxatge.

És La Masia. Perquè darrere del primer equip continua apareixent talent. Molt talent.

Rosalía, Carolina Ferrera, Mayssa, Arufe, Noa Jiménez... noms que avui encara poden sonar llunyans per a una part del gran públic, però que formen part d'una generació que permet entendre per què el Barça pot mirar el futur amb tranquil·litat.

No totes arribaran al primer equip. Seria absurd assegurar-ho. Però aquesta no és la qüestió. La qüestió és que el Barça continua produint futbolistes capaces d'entrar en dinàmica del primer equip, competir per minuts i alimentar un model que no depèn exclusivament de sortir al mercat cada estiu. Aquest és un dels grans tresors d'aquest club.

Pina ha decidit convertir-se en una estrella

I després hi ha les que ja hi són.

Claudia Pina està protagonitzant un inici de temporada espectacular. El seu pòquer en només 45 minuts contra el Real Madrid és una barbaritat, però sobretot és la confirmació d'una evolució. Pina ja no és aquella futbolista de talent exquisit que esperàvem que aparegués. Pina apareix. I decideix.

Al seu costat, Patri Guijarro continua sent una d'aquelles jugadores que expliquen per què funciona tot el que passa al seu voltant. Potser no necessita quatre gols perquè parlem d'ella, però continua sent una futbolista estructural, una peça que dona sentit al joc del Barça.

Ewa Pajor continua fent allò que millor sap fer: gols. I ja s'ha convertit en una autèntica especialista contra el Real Madrid.

I Caroline Graham Hansen continua recordant-nos que, quan està bé físicament, hi ha poques futbolistes al món capaces de generar tant desequilibri.

Aquest és el gran problema per als rivals. Pots intentar controlar Pina. Però apareix Graham. Pots vigilar Graham. Però Pajor et castiga dins l'àrea. Pots tancar Pajor i llavors Sydney arriba des de darrere.

Hi ha massa amenaces.

I encara falta Aitana

I arribem probablement al detall més esperançador de tots. Aquest Barça encara no està complet.

Aitana Bonmatí va entrant progressivament, acumulant minuts i recuperant sensacions. Ningú hauria d'exigir-li que torni immediatament a ser la millor versió d'Aitana. El procés necessita temps.

Però només pensar que a aquesta màquina encara li falta incorporar plenament una futbolista de la seva dimensió permet entendre el marge de creixement que continua tenint l'equip. I passa el mateix amb Laia Aleixandri.

Per això aquesta aturada arriba en un moment ideal per fer balanç.

El projecte continua molt viu

El futbol canvia massa ràpid per fer proclames definitives a l'octubre. Arribaran partits dolents, lesions, derrotes i moments en què tornaran els dubtes. I Europa serà, com sempre, l'examen definitiu.

Però les primeres respostes són extraordinàriament positives. El Barça ha perdut Alexia. Ha perdut Mapi. Està recuperant Aitana. Encara espera Laia. Ha introduït futbolistes joves. Ha renovat peces. Ha reconstruït lideratges.

I continua golejant.

Continua dominant.

Continua generant talent.

Continua tenint una banqueta amb recursos.

I continua disposant d'un filial que permet pensar no només en aquesta temporada, sinó en les següents. Potser aquesta és la millor notícia de totes. Durant l'estiu ens preguntàvem com seria el Barça després d'Alexia i Mapi.

Hem necessitat només unes setmanes per començar a tenir la resposta. El Barça post-Alexia i Mapi no vol viure del passat. Vol construir una altra era. I després d'un 0-6 a Roma y d'un 7-0 al Real Madrid, se'n va a l'aturada deixant una sensació difícil d'ignorar: la màquina continua funcionant. I encara li queden peces per incorporar.